La revolució del canvi

Moltes coses estan canviant en aquest moment en que la tecnologia i l’evolució sociològica del món conflueixen, i fins la sagrada tradició es posa en dubte. Avui, el conte dels tres porquets ja no resulta vigent, i qualsevol dels dos primers porquets sembla més espavilat que el tercer...

Tots ho sentim: aquests no són uns temps normals. D’una banda, la tecnologia està canviant coses que no havien canviat des de feia centenars o milers d’anys, com els llibres, les biblioteques, l’aprenentatge o la llibertat individual. Tenim més informació que mai i, el que és més important, per primera vegada produïm informació. Mai no havíem estat tan conscients com ara de com allò que fem afecta al planeta i també a les persones –des dels nostres veïns del costat de casa fins als nostres veïns de les antípodes. I estem fent nostres problemes que abans eren només cosa dels cercles del poder.

“El canvi és aquí per quedar-se. Per això, cal adaptar-se per sobreviure.”

El temps no s’atura. No ho ha fet mai, però els humans havíem creat la ficció de viure en un temps present, en un temps immòbil. Ara, el rellotge torna a girar i ja ningú creu que es pugui viure d’esquenes a aquest moviment que, com la vareta del director d’orquestra, ens fa moure, ens fa interpretar la nostra part de l’obra, a temps i en sintonia.

En aquest món nou ja no calen fàbriques immenses per produir, perquè cada individu pot ser un creador, un productor, un prestador de serveis, una empresa, en una economia que tendeix a no malbaratar cap recurs i que és capaç d’oferir un servei personalitzat molt més proper a les necessitats de consumidors i empreses.

Tot canvia constantment en aquest nou món, tot es mou. Allò que abans eren pilars amb pretensions d’eternitat, ara són estructures mòbils que s’adapten a les necessitats de l’usuari. Abans la frase “per a tota la vida” era més que positiva i s’aplicava a l’educació i els valors, a formació, a la feina, a les idees i conviccions... i fins i tot al matrimoni. Ara, resisteixen tan sols els valors i també trontollen.

Ara, l’organització del món del segle XX ens sembla matussera i poc eficient, poc elegant. Ara, per cada decisió tenim múltiples opcions, i podem triar la que ens sembli més òptima. Quin món dibuixarà aquest nou ordre? Mai tants milions d’individus havien influït en el devenir de les coses. Serem capaços de canviar el rumb d’un món desnortat? Tan de bo.