La divisa és màxim rendiment i menys patiment

Durant anys i panys hem conviscut amb la ineficiència més extrema. Des que vam fugir de pagès, concretament, on (ara ja no) tot s'aprofitava. Aquests anys, hem vist aixetes que feien el gota a gota, mangueres que perdien, magatzems sempre buits i armaris plens de sabates que l'Imelda mai no es podria posar.

Però els temps estan canviants i el tot s'aprofita torna, ara a ciutat. Ara toca aprofitar el temps de treball i, encara més, el lliure. I ningú no es vol perdre cap dels tiquets dels cavallitus. Ara, els avions van plens, l'autosptop es fa amb el mòbil, naturalment, i el cotxe s'ha domplir, com el pis, el museu, el Liceu, i així un no parar d'aprofitar.

En el camp de l'emprenedoria, un ja no s'embranca en un crèdit per tota la vida per començar una empresa, sinó que la comença amb la mínima despesa possible. I aquesta, avui, s'ha reduït molt. Cal menys risc, per tant, però la mateixa il.lusió i exigència de sempre.